Els símbols matemàtics són figures o combinacions de figures que representen objectes, accions o relacions matemàtiques. S'utilitzen per resoldre problemes matemàtics de manera ràpida i senzilla.
La base de les matemàtiques rau en els seus símbols i nombres. Els símbols matemàtics s'utilitzen per realitzar diverses operacions matemàtiques. Els símbols ens ajuden a definir una relació entre dues o més magnituds. Aquest article tractarà alguns símbols matemàtics bàsics juntament amb les seves descripcions i exemples.
Taula de contingut
- Símbols en matemàtiques
- Llista de tots els símbols matemàtics
- Símbols d'àlgebra en matemàtiques
- Símbols de geometria en matemàtiques
- Símbol de la teoria de conjunts a les matemàtiques
- Símbols de càlcul i anàlisi en matemàtiques
- Símbols combinatoris en matemàtiques
- Símbols numerals en matemàtiques
- Símbols grecs en matemàtiques
- Símbols lògics en matemàtiques
- Símbols matemàtics discrets
Símbols en matemàtiques
Els símbols són la necessitat bàsica per realitzar diferents operacions en matemàtiques. Hi ha una àmplia gamma de símbols utilitzats en matemàtiques amb diferents significats i usos. Alguns dels símbols utilitzats en matemàtiques fins i tot tenen valors o significats predefinits. Per exemple, 'Z' és un símbol utilitzat per determinar nombres enters, de manera similar pi o Pi és un símbol predefinit el valor del qual és 22/7 o 3,14.
Els símbols serveixen com a relació entre diferents magnituds. Els símbols ajuden a entendre un tema d'una manera millor i més eficient. La gamma de símbols en matemàtiques és enorme, que va des d'una simple addició '+' fins a una diferenciació complexa ' dy/dx' uns. Els símbols també s'utilitzen com a forma curta per a diverses frases o paraules d'ús comú, com ara ∵ és utilitzat per perquè o des que.
Símbols bàsics de les matemàtiques
Aquests són alguns símbols matemàtics bàsics:
- Símbol més (+): Significa suma
- Símbol menys (-): Significa resta
- Símbol igual (=)
- No és igual al símbol (≠)
- Símbol de multiplicació (×)
- Símbol de divisió (÷)
- Major que/menys que els símbols
- Major o igual a/menor o igual als símbols (≥ ≤)
Altres símbols matemàtics inclouen:
- Signe asterisc (*) o signe de temps (×)
- Punt de multiplicació (⋅)
- Barra inclinada de divisió (/)
- Desigualtat (≥, ≤)
- Parèntesis ( )
- Parèntesis ()
Llista de tots els símbols matemàtics
Els símbols fan que els nostres càlculs siguin més fàcils i ràpids. Per exemple, el símbol '+' indica que estem afegint alguna cosa. Hi ha més de 10.000 símbols en matemàtiques, d'aquests pocs símbols s'utilitzen poc i pocs s'utilitzen amb molta freqüència. Els símbols matemàtics comuns i bàsics, juntament amb la seva descripció i significat, es descriuen a la taula següent:
| Símbol | Nom | Descripció | Significat | Exemple |
|---|---|---|---|---|
| + | Addició | més | a + b és la suma de a i b | 2 + 7 = 9 |
| – | Resta | menys | a – b és la diferència de a i b | 14 – 6 = 8 |
× | Multiplicació | vegades | a × b és la multiplicació d'a i b. | 2 × 5 = 10 |
. | a . b és la multiplicació de a i b. | 7 ∙ 2 = 14 | ||
* | Asterisc | a * b és la multiplicació de a i b. | 4 * 5 = 20 | |
| ÷ | | dividit per | a ÷ b és la divisió de a per b | 5 ÷ 5 = 1 |
| / | a/b és la divisió de a per b | 16 ⁄ 8 = 2 | ||
| = | Igualtat | és igual a | Si a = b, a i b representen el mateix nombre. | 2 + 6 = 8 |
| < | | és menys que | Si a | 17 <45 |
| > | és més gran que | Si a> b, a és més gran que b | 19> 6 | |
| ∓ | menys – més | menys o més | a ± b significa tant a + b com a – b | 5 ∓ 9 = -4 i 14 |
| ± | més – menys | més o menys | a ± b significa tant a – b com a + b | 5 ± 9 = 14 i -4 |
| . | punt decimal | període | s'utilitza per mostrar un nombre decimal | 12.05 = 12 +(5/100) |
| en contra | mòdul | mod de | utilitzat per al càlcul de la resta | 16 contra 5 = 1 |
| a b | exponent | poder | s'utilitza per calcular el producte d'un nombre 'a', b vegades. | 73= 343 |
| √a | arrel quadrada | √a · √a = a | √a és un nombre no negatiu el quadrat del qual és ‘a’ | √16 = ±4 |
| 3 √a | arrel cúbica cast int a cadena java | 3√a ·3√a ·3√a = a | 3√a és un nombre el cub del qual és ‘a’ | 3√81 = 3 |
| 4 √a | quarta arrel | 4√a ·4√a ·4√a ·4√a = a | 4√a és un nombre no negatiu la quarta potència del qual és ‘a’ | 4√625 = ± 5 |
| n √a | arrel n-èsima (radical) | n√a ·n√a · · · n vegades = a | n√a és un nombre del qual nthel poder és 'a' | per a n = 5,n√32 = 2 |
| % | per cent | 1% = 1/100 | s'utilitza per calcular el percentatge d'un nombre determinat | 25% × 60 = 25/100 × 60 = 15 |
| ‰ | per mil | 1 ‰ = 1/1000 = 0.1% | s'utilitza per calcular una dècima part d'un percentatge d'un nombre determinat | 10 ‰ × 50 = 10/1000 × 50 = 0.5 |
| ppm | per milió | 1 ppm = 1/1000000 | s'utilitza per calcular la milionèsima part d'un nombre donat | 10 ppm × 50 = 10/1000000 × 50 = 0.0005 |
| ppb | per mil milions | 1 ppb = 10-9 | s'utilitza per calcular la mil milions d'un nombre donat | 10 ppb × 50 = 10 × 10-9× 50 = 5 × 10-7 |
| ppt | per – bilió | 1 ppt = 10-12 | s'utilitza per calcular una bil·lonèsima part d'un nombre donat | 10 ppt × 50 = 10 × 10-12× 50 = 5 × 10-10 |
Símbols d'àlgebra en matemàtiques
L'àlgebra és aquella branca de les matemàtiques que ens ajuda a trobar el valor de la incògnita. El valor desconegut es representa per les variables . Es fan diverses operacions per trobar el valor d'aquesta variable desconeguda. Els símbols algebraics s'utilitzen per representar les operacions necessàries per al càlcul. Els símbols utilitzats en àlgebra es mostren a continuació:
| Símbol | Nom | Descripció | Significat | Exemple |
|---|---|---|---|---|
x, y | Les variables | valor desconegut | x = 2, representa el valor de x és 2. | 3x = 9 ⇒ x = 3 |
1, 2, 3…. | Constants numerals | nombres | En x + 2, 2 és la constant numèrica. | x + 5 = 10, aquí 5 i 10 són constants |
| ≠ | Inequació | no és igual a | Si a ≠ b, a i b no representen el mateix nombre. | 3 ≠ 5 |
| ≈ | Aproximadament igual | és aproximadament igual a | Si a ≈ b, a i b són gairebé iguals. | √2≈1.41 |
| ≡ | Definició | es defineix com 'o' és igual per definició | Si a ≡ b, a es defineix com un altre nom de b | (a+b)2≡ a2+ 2ab + b2 |
| := | Si a := b, a es defineix per b | (a-b)2:= a2-2ab + b2 | ||
| ≜ | Si a ≜ b, a és la definició de b. | a2-b2 ≜ (a-b).(a+b) | ||
| < | | és menys que | Si a | 17 <45 |
| > | és més gran que | Si a> b, a és més gran que b | 19> 6 | |
<< | és molt menys que | Si a | 1 << 999999999 | |
>> | és molt més gran que | Si a> b, a és molt més gran que b | 999999999>> 1 | |
| ≤ | | és menor o igual a | Si a ≤ b, a és menor o igual que b | 3 ≤ 5 i 3 ≤ 3 |
| ≥ | és superior o igual a | Si a ≥ b, a és major o igual que b | 4 ≥ 1 i 4 ≥ 4 | |
| [ ] | | Claudàtors | calcular l'expressió dins de [ ] primer, té la menor precedència de tots els claudàtors | [ 1 + 2 ] – [2 +4] + 4 × 5 = 3 – 6 + 4 × 5 = 3 – 6 + 20 = 23 – 6 = 17 |
| ( ) | parèntesis (parèntesis) | Calculeu primer l'expressió dins ( ), té la prioritat més alta de tots els claudàtors | (15/5) × 2+ (2+8) = 3 × 2 + 10 = 6 + 10 = 16 | |
∝ | Proporció | proporcional a | Si a ∝ b , s'utilitza per mostrar la relació/proporció entre a i b | x ∝ y⟹ x = ky, on k és constant. |
| f(x) | Funció | f(x) = x, s'utilitza per associar valors de x a f(x) | | f(x) = 2x + 5 |
| ! | Factorial | factorial | n! és el producte 1×2×3…×n | 6! = 1 × 2 × 3 × 4 × 5 × 6 = 720 |
⇒ | Implicació material | implica cadena java adjunta | A ⇒ B significa que si A és vertader, B també ha de ser cert, però si A és fals, B és desconegut. | x = 2 ⇒x2= 4, però x2= 4 ⇒ x = 2 és fals, perquè x també podria ser -2. |
⇔ | Equivalència material | si i només si | Si A és vertader, B és vertader i si A és fals, B també ho és. | x = y + 4 ⇔ x-4 = y |
|….| | Valor absolut | valor absolut de | |a| sempre retorna el valor absolut o positiu | |5| = 5 i |-5| = 5 |
Símbols de geometria en matemàtiques
En geometria, s'utilitzen diversos símbols com a taquigrafia d'alguna paraula d'ús habitual. Per exemple, '⊥' s'utilitza per determinar que les línies són perpendiculars entre si. Els símbols utilitzats en geometria es mostren a continuació:
| Símbol | Nom | Significat | Exemple |
|---|---|---|---|
∠ | Angle | S'utilitza per esmentar un angle format per dos raigs | ∠PQR = 30° |
∟ | Angle recte | Determina que l'angle format és un angle recte, és a dir, 90° | ∟XYZ = 90° |
. | Punt | Descriu una ubicació a l'espai. | (a,b,c) es representa com una coordenada a l'espai per un punt. |
→ | Ray | Mostra que la línia té un punt de partida fix però cap punt final. | |
_ | Segment de línia | Mostra que la línia té un punt d'inici fix i un punt final fix. | |
↔ marc de col·leccions java | Línia | Mostra que la línia no té un punt inicial ni un punt final. | |
Arc | Determina el grau d'un arc des d'un punt A fins al punt B. | | |
? | Paral·lel | Mostra que les línies són paral·leles entre si. | AB ∥ CD |
∦ | No paral·lel | Mostra que les línies no són paral·leles. | AB ∦ CD |
⟂ | Perpendicular | Mostra que dues rectes són perpendiculars, és a dir, es tallen a 90° | AB ⟂ CD |
No perpendicular | Mostra que les línies no són perpendiculars entre si. | ||
≅ | Congruent | Mostra la congruència entre dues formes, és a dir, dues formes són equivalents en forma i mida. | △ABC ≅ △XYZ |
~ | Similitud | Mostra que dues formes són semblants entre elles, és a dir, dues formes són semblants en forma però no en mida. | △ABC ~ △XYZ |
△ | Triangle | S'utilitza per determinar una forma triangular. | △ABC, representa que ABC és un triangle. |
° | Grau | És una unitat que s'utilitza per determinar la mesura d'un angle. | a = 30° |
rad oc | Radians | 360° = 2pc | |
grau og taules de làtex | Gradians | 360° = 400g | |
|x-y| | Distància | S'utilitza per determinar la distància entre dos punts. | | x-i | = 5 |
Pi | constant pi | És una constant predefinida amb valor 22/7 o 3,1415926... | 2π= 2 × 22/7 = 44/7 |
Símbol de la teoria de conjunts a les matemàtiques
Alguns dels més habituals símbols en la teoria de conjunts s'enumeren a la taula següent:
| Símbol | Nom | Significat | Exemple |
|---|---|---|---|
| { } | Conjunt | S'utilitza per determinar els elements d'un conjunt. | {1, 2, a, b} |
| | | De tal manera que | S'utilitza per determinar l'estat del conjunt. | a |
| : | { x : x> 0} | ||
| ∈ | pertany a | Determina que un element pertany a un conjunt. | A = {1, 5, 7, c, a} 7 ∈ A |
| ∉ | no pertany a | Indica que un element no pertany a un conjunt. | A = {1, 5, 7, c, a} 0 ∉ A |
| = | Relació d'Igualtat | Determina que dos conjunts són exactament iguals. | A = {1, 2, 3} B = {1, 2, 3} aleshores A = B |
| ⊆ | Subconjunt | Representa que tots els elements del conjunt A estan presents al conjunt B o que el conjunt A és igual al conjunt B | A = {1, 3, a} B = {a, b, 1, 2, 3, 4, 5} A ⊆ B |
| ⊂ | Subconjunt adequat | Representa que tots els elements del conjunt A estan presents al conjunt B i el conjunt A no és igual al conjunt B. | A = {1, 2, a} B = {a, b, c, 2, 4, 5, 1} A ⊂ B |
| ⊄ | No és un subconjunt | Determina que A no és un subconjunt del conjunt B. | A = {1, 2, 3} B = {a, b, c} A ⊄ B |
| ⊇ | Superconjunt | Representa que tots els elements del conjunt B estan presents al conjunt A o que el conjunt A és igual al conjunt B | A = {1, 2, a, b, c} B = {1, a} A ⊇ B |
| ⊃ | Superconjunt adequat | Determina que A és un superconjunt de B però que el conjunt A no és igual al conjunt B | A = {1, 2, 3, a, b} B = {1, 2, a} A ⊃ B |
| Ø | Conjunt buit | Determina que no hi ha cap element en un conjunt. | {} = Ø |
| EN | Conjunt universal | És un conjunt que conté elements de tots els altres conjunts rellevants. | A = {a, b, c} B = {1, 2, 3}, doncs U = {1, 2, 3, a, b, c} |
| |A| o n{A} | Cardinalitat d'un conjunt | Representa el nombre d'elements d'un conjunt. | A= {1, 3, 4, 5, 2}, aleshores |A|=5. |
| P(X) | Conjunt de potència | És el conjunt que conté tots els subconjunts possibles d'un conjunt A, inclòs el propi conjunt i el conjunt nul. | Si A = {a, b} P(A) = {{ }, {a}, {b}, {a, b}} |
| ∪ | Unió de Conjunts | És un conjunt que conté tots els elements dels conjunts proporcionats. | A = {a, b, c} B = {p, q} A ∪ B = {a, b, c, p, q} |
| ∩ | Intersecció de conjunts | Mostra els elements comuns d'ambdós conjunts. | A = {a, b} B= {1, 2, a} A ∩ B = {a} |
| XcOX’ | Complement d'un conjunt | El complement d'un conjunt inclou tots els altres elements que no pertanyen a aquest conjunt. | A = {1, 2, 3, 4, 5} B = {1, 2, 3} aleshores X′ = A – B X′ = {4, 5} |
| − | Estableix la diferència | Mostra la diferència d'elements entre dos conjunts. | A = {1, 2, 3, 4, a, b, c} B = {1, 2, a, b} A – B = {3, 4, c} |
| × | Producte cartesià de conjunts | És el producte dels components ordenats dels conjunts. | A = {1, 2} i B = {a} A × B ={(1, a), (2, a)} |
Símbols de càlcul i anàlisi en matemàtiques
El càlcul és una branca de les matemàtiques que s'ocupa de la taxa de canvi de funció i la suma de valors infinitament petits utilitzant el concepte de límits. Hi ha diversos símbols utilitzats en els càlculs per aprendre tots els símbols utilitzats Càlcul a través de la taula afegida a continuació,
| Símbol | Nom del símbol en matemàtiques | Significat dels símbols matemàtics | Exemple |
|---|---|---|---|
| e | èpsilon | representa un nombre molt petit, proper a zero | ε → 0 |
| És | e Constant/Nombre d'Euler | e = 2,718281828... | e = lím (1+1/x)x , x→∞ |
| lim x→a | límit | valor límit d'una funció | limx→2(2x + 2) = 2x2 + 2 = 6 |
| i‘ | derivat | derivada: notació de Lagrange | (4x2)’ = 8x |
| i | Segona derivada | derivat de derivat | (4x2) = 8 |
| i (n) | enèsima derivada | n vegades la derivació | derivada enèsima de xnxn{in(xn)} = n (n-1)(n-2)….(2)(1) = n! |
| dy/dx | derivat | derivada: notació de Leibniz | d(6x4)/dx = 24x3 |
| dy/dx | derivat | derivada: notació de Leibniz | d2(6x4)/dx2= 72x2 |
| d n y/dx n | enèsima derivada | n vegades la derivació | derivada enèsima de xnxn{dn(xn)/dxn} = n (n-1)(n-2)….(2)(1) = n! |
| Dx | Derivada única del temps | Notació derivada d'Euler | d(6x4)/dx = 24x3 |
| D 2 x | segona derivada | Segona derivada: notació d'Euler | d(6×4)/dx = 24×3 |
| D n x | derivat | derivada enèsima: notació d'Euler | derivada enèsima de xn{Dn(xn)} = n (n-1)(n-2)….(2)(1) = n! |
∂/∂x | derivada parcial | Diferenciar una funció respecte a una variable considerant les altres variables com a constants | ∂(x5+ yz)/∂x = 5x4 |
| ∫ | integral | contrari a la derivació | ∫xndx = xn + 1/n + 1 + C |
| ∬ | doble integral | integració de la funció de 2 variables | ∬(x + y) dx.dy |
| ∭ | triple integral | integració de la funció de 3 variables | ∫∫∫(x + i + z) dx.dy.dz |
| ∮ | contorn tancat / integral de línia | Línia integral sobre corba tancada | ∮C2p dp |
| ∯ | integral de superfície tancada | Doble integral sobre una superfície tancada | ∭EN(⛛.F)dV = ∯S(F.n̂) dS |
| ∰ | integral de volum tancat | Integral de volum sobre un domini tridimensional tancat | ∰ (x2+ i2+ z2) dx dy dz |
| [a,b] | interval tancat | [a,b] = x | cos x ∈ [ – 1, 1] |
| (a, b) | interval obert | (a,b) = x | f és contínua dins de (-1, 1) |
| Amb* | conjugat complex | z = a+bi → z*=a-bi | Si z = a + bi aleshores z* = a – bi |
| i | unitat imaginària | i ≡ √-1 | z = a + bi |
| ∇ | nabla/del | operador de gradient/divergència | ∇f (x,y,z) |
| x * y | convolució | Modificació en una funció a causa de l'altra funció. | y(t) = x(t) * h(t) |
| ∞ | lemniscata | símbol d'infinit | x ≥ 0; x ∈ (0, ∞) |
Símbols combinatoris en matemàtiques
Símbols combinatoris utilitzats en matemàtiques per estudiar la combinació d'estructures discretes finites. Diversos símbols combinatoris importants utilitzats en matemàtiques s'afegeixen a la taula de la següent manera:
Símbol | Nom del símbol | Significat o definició | Exemple cadena multilínia javascript |
|---|---|---|---|
| n! | Factorial | n! = 1×2×3×…×n | 4! = 1×2×3×4 = 24 |
| nPk | Permutació | nPk= n!/(n – k)! | 4P2= 4!/(4 – 2)! = 12 |
| nCk | Combinació | nCk= n!/(n – k)!.k! | 4C2= 4!/2!(4 – 2)! = 6 |
Símbols numerals en matemàtiques
Hi ha diversos tipus de nombres utilitzats en matemàtiques per matemàtics de diverses regions i alguns dels símbols numèrics més destacats, com ara els números europeus i Nombres romans en matemàtiques són,
| Nom | Europeu | romà |
|---|---|---|
| zero | 0 | n/a |
| un | 1 | jo |
| dos | 2 | II |
| tres | 3 | III |
| quatre | 4 | IV |
| cinc | 5 | EN |
| sis | 6 | NOSALTRES |
| set | 7 | VII |
| vuit | 8 | VIII |
| nou | 9 | IX |
| deu | 10 | X |
| onze | 11 | XI |
| dotze | 12 | XII |
| tretze | 13 | XIII |
| catorze | 14 | XIV |
| quinze | 15 | XV |
| setze | 16 | XVI |
| disset | 17 | XVII |
| divuit anys | 18 | XVIII |
| dinou | 19 | XIX |
| vint | 20 | XX |
| trenta | 30 | XXX |
| quaranta | 40 | XL |
| cinquanta | 50 | L |
| seixanta | 60 | LX |
| setanta | 70 | LXX |
| vuitanta | 80 | 80 |
| noranta | 90 | XC |
| cent | 100 | C |
Símbols grecs en matemàtiques
Llista de complets alfabets grecs es presenta a la taula següent:
Símbol grec | Nom de la lletra grega | Equivalent anglès | |
|---|---|---|---|
Minúscula | Majúscula | ||
| A | a | Alfa | a |
| B | b | Beta | b |
| D | d | Delta | d |
| C | c | Gamma | g |
| G | g | Zeta | Amb |
| E | e | Èpsilon | És |
| Th | i | Theta | th |
| EL | el | I | h |
| K | K | Kappa | k |
| jo | i | Iota | i |
| M | m | En | m |
| L | l | Lambda | l |
| X | X | Xi | x |
| N | n | No | n |
| EL | El | Omicron | O |
| Pi | Pi | Pi | pàg |
| S | pàg | Sigma | s |
| R | r | Rho | r |
| Y | u | Upsilon | en |
| T | t | Sí | t |
| X | h | Gastar | cap |
| Phi | Phi | Phi | ph |
| Ps | pàg | Psi | ps |
| Oh! | oh | Omega | O |
Símbols lògics en matemàtiques
Alguns dels símbols lògics comuns es mostren a la taula següent:
| Símbol | Nom | Significat | Exemple |
|---|---|---|---|
| ¬ | Negació (NO) | No és el cas que | ¬P (no P) |
| ∧ | Conjunció (AND) | Tots dos són certs | P ∧ Q (P i Q) |
| ∨ | Disjunció (OR) | Almenys un és cert | P ∨ Q (P o Q) |
| → | Implicació (SI... LLAVORS) | Si el primer és cert, llavors el segon és cert | P → Q (si P llavors Q) |
| ↔ | Bi-implicació (SI I NOMÉS SI) | Totes dues són certes o totes dues són falses | P ↔ Q (P si i només si Q) |
| ∀ | Quantificador universal (per a tots) | Tot en el conjunt especificat | ∀x P(x) (Per a tot x, P(x)) |
| ∃ | Quantificador existencial (existeix) | N'hi ha almenys un al conjunt especificat | ∃x P(x) (Hi ha una x tal que P(x)) |
Símbols matemàtics discrets
Alguns símbols relacionats amb les matemàtiques discretes són:
| Símbol | Nom | Significat | Exemple |
|---|---|---|---|
| ℕ | Conjunt de nombres naturals | Nombres enters positius (inclòs zero) | 0, 1, 2, 3, … |
| ℤ | Conjunt de nombres enters | Nombres enters (positius, negatius i zero) | -3, -2, -1, 0, 1, 2, 3, … |
| ℚ | Conjunt de nombres racionals | Nombres expressables com a fracció | 1/2, 3/4, 5, -2, 0.75, … |
| ℝ | Conjunt de nombres reals | Tots els nombres racionals i irracionals | π, e, √2, 3/2, … |
| ℂ | Conjunt de nombres complexos | Nombres amb parts reals i imaginàries | 3 + 4i, -2 – 5i, … |
| n! | Factorial de n | Producte de tots els nombres enters positius fins a n | 5! = 5×4×3×2×1 |
| nCko C(n, k) | Coeficient binomial | Nombre de maneres de triar k elements entre n elements | 5C3 = 10 |
| G, H,… | Noms per a gràfics | Variables que representen gràfics | Gràfic G, Gràfic H,... |
| V(G) | Conjunt de vèrtexs del gràfic G | Tots els vèrtexs (nodes) del gràfic G | Si G és un triangle, V(G) = {A, B, C} |
| PER EXEMPLE) | Conjunt d'arestes del gràfic G | Totes les arestes del gràfic G | Si G és un triangle, E(G) = {AB, BC, CA} |
| |V(G)| | Nombre de vèrtexs al gràfic G | Recompte total de vèrtexs al gràfic G | Si G és un triangle, |V(G)| = 3 |
| |E(G)| | Nombre d'arestes del gràfic G | Recompte total d'arestes al gràfic G | Si G és un triangle, |E(G)| = 3 |
| ∑ | Sumació | Suma en un rang de valors | ∑_{i=1}^{n} i = 1 + 2 + … + n |
| ∏ | Notació del producte | Producte en un rang de valors | ∏_{i=1}^{n} i = 1 × 2 × … × n |
Preguntes freqüents sobre símbols matemàtics
Què són els símbols aritmètics bàsics?
Els símbols aritmètics bàsics són la suma (+), la resta (-), la multiplicació (× o ·) i la divisió (÷ o /).
Quin és el significat del signe igual?
Signe igual significa que dues expressions a banda i banda tenen valor equivalent.
Què representa Pi a les matemàtiques?
Pi representa la relació entre la circumferència d'un cercle i el seu diàmetre, aproximadament 3,14159.
Quin és el símbol de l'addició?
El símbol de la suma en matemàtiques és + i s'utilitza per afegir dos valors numèrics.
Què és un símbol en matemàtiques?
El símbol e en matemàtiques representa el nombre d'Euler que és aproximadament igual a 2,71828.
Quin símbol representa l'infinit?
L'infinit es representa amb ∞, es representa amb un vuit horitzontal també conegut com a vuit mandros.