- OSI significa Interconnexió de sistema obert és un model de referència que descriu com la informació d'una aplicació de programari en una ordinador es mou a través d'un mitjà físic a l'aplicació de programari d'un altre ordinador.
- OSI consta de set capes, i cada capa realitza una funció de xarxa particular.
- El model OSI va ser desenvolupat per l'Organització Internacional per a la Normalització (ISO) l'any 1984, i ara es considera com un model arquitectònic per a les comunicacions entre ordinadors.
- El model OSI divideix tota la tasca en set tasques més petites i manejables. A cada capa se li assigna una tasca determinada.
- Cada capa és autònoma, de manera que la tasca assignada a cada capa es pot realitzar de manera independent.
Característiques del model OSI:
- El model OSI es divideix en dues capes: capes superiors i capes inferiors.
- La capa superior del model OSI s'ocupa principalment dels problemes relacionats amb l'aplicació i només s'implementen al programari. La capa d'aplicació és la més propera a l'usuari final. Tant l'usuari final com la capa d'aplicació interactuen amb les aplicacions de programari. Una capa superior es refereix a la capa just a sobre d'una altra capa.
- La capa inferior del model OSI tracta els problemes de transport de dades. La capa d'enllaç de dades i la capa física s'implementen en maquinari i programari. La capa física és la capa més baixa del model OSI i és la més propera al medi físic. La capa física s'encarrega principalment de col·locar la informació en el suport físic.
7 capes del model OSI
Hi ha les set capes OSI. Cada capa té funcions diferents. A continuació es mostra una llista de set capes:
- Capa física
- Capa d'enllaç de dades
- Capa de xarxa
- Capa de transport
- Capa de sessió
- Capa de presentació
- Capa d'aplicació
1) Capa física
- La funcionalitat principal de la capa física és transmetre els bits individuals d'un node a un altre node.
- És la capa més baixa del model OSI.
- Estableix, manté i desactiva la connexió física.
- Especifica les especificacions de la interfície de xarxa mecànica, elèctrica i de procediment.
Funcions d'una capa física:
2) Capa d'enllaç de dades
- Aquesta capa és responsable de la transferència sense errors de trames de dades.
- Defineix el format de les dades a la xarxa.
- Proporciona una comunicació fiable i eficient entre dos o més dispositius.
- És principalment responsable de la identificació única de cada dispositiu que resideix en una xarxa local.
- Conté dues subcapes:
- S'encarrega de transferir els paquets a la capa de xarxa del receptor que està rebent.
- Identifica l'adreça del protocol de la capa de xarxa des de la capçalera.
- També proporciona control de flux.
Capa de control d'enllaç lògic - Una capa de control d'accés a mitjans és un enllaç entre la capa de control d'enllaç lògic i la capa física de la xarxa.
- S'utilitza per transferir els paquets a la xarxa.
Funcions de la capa d'enllaç de dades
3) Capa de xarxa
- És una capa 3 que gestiona l'adreçament dels dispositius, fa un seguiment de la ubicació dels dispositius a la xarxa.
- Determina el millor camí per moure les dades de l'origen a la destinació en funció de les condicions de la xarxa, la prioritat del servei i altres factors.
- La capa d'enllaç de dades s'encarrega d'encaminar i reenviar els paquets.
- Els encaminadors són els dispositius de la capa 3, s'especifiquen en aquesta capa i s'utilitzen per proporcionar els serveis d'encaminament dins d'una xarxa d'internet.
- Els protocols utilitzats per encaminar el trànsit de xarxa es coneixen com a protocols de capa de xarxa. Exemples de protocols són IP i Ipv6.
Funcions de la capa de xarxa:
4) Capa de transport
- La capa de transport és una capa 4 que garanteix que els missatges es transmetin en l'ordre en què s'envien i que no hi hagi duplicació de dades.
- La responsabilitat principal de la capa de transport és transferir les dades completament.
- Rep les dades de la capa superior i les converteix en unitats més petites conegudes com a segments.
- Aquesta capa es pot anomenar una capa d'extrem a extrem, ja que proporciona una connexió punt a punt entre la font i la destinació per lliurar les dades de manera fiable.
Els dos protocols utilitzats en aquesta capa són:
- És un protocol estàndard que permet que els sistemes es comuniquin a través d'Internet.
- Estableix i manté una connexió entre hosts.
- Quan les dades s'envien a través de la connexió TCP, el protocol TCP divideix les dades en unitats més petites conegudes com a segments. Cada segment viatja per Internet utilitzant diverses rutes i arriben en diferents ordres a la destinació. El protocol de control de transmissió reordena els paquets en l'ordre correcte a l'extrem receptor.
- El protocol de datagrama d'usuari és un protocol de capa de transport.
- És un protocol de transport poc fiable ja que en aquest cas el receptor no envia cap confirmació quan es rep el paquet, l'emissor no espera cap confirmació. Per tant, això fa que un protocol no sigui fiable.
Funcions de la capa de transport:
5) Capa de sessió
- És una capa 3 del model OSI.
- La capa de sessió s'utilitza per establir, mantenir i sincronitzar la interacció entre dispositius que es comuniquen.
Funcions de la capa de sessió:
6) Capa de presentació
- Una capa de presentació s'ocupa principalment de la sintaxi i la semàntica de la informació intercanviada entre els dos sistemes.
- Actua com a traductor de dades per a una xarxa.
- Aquesta capa és una part del sistema operatiu que converteix les dades d'un format de presentació a un altre.
- La capa de presentació també es coneix com a capa de sintaxi.
Funcions de la capa de presentació:
7) Capa d'aplicació
- Una capa d'aplicació serveix com a finestra perquè els usuaris i els processos d'aplicació accedeixin al servei de xarxa.
- Gestiona qüestions com ara la transparència de la xarxa, l'assignació de recursos, etc.
- Una capa d'aplicació no és una aplicació, però realitza les funcions de la capa d'aplicació.
- Aquesta capa proporciona els serveis de xarxa als usuaris finals.
Funcions de la capa d'aplicació:
- Serveis de directori: una aplicació proporciona les fonts de bases de dades distribuïdes i s'utilitza per proporcionar aquesta informació global sobre diversos objectes.