logo

L'Anyell Resum i anàlisi

Resum

William Blake va publicar el conegut poema 'The Lamb' a la seva col·lecció 'Songs of Innocence' l'any 1789. Examina qüestions relacionades amb la creació, la innocència i la influència divina en el món natural.

El poema està format per diverses preguntes amb un llenguatge contundent que s'adrecen a un xai. El ponent comença preguntant a l'Anyell sobre el seu creador, preguntant-se qui el va crear i li va donar la seva disposició amable i compassiva. En emfatitzar les característiques de l'Anyell, com la seva llana suau i la seva alegre i innocent baulada, el poema destaca la imatge d'un creador amable.

El ponent considera la posició de l'Anyell sobre la creació a mesura que continua el poema. Relacionen l'Anyell amb altres aspectes de la natura, inclosos el rierol i el sol, destacant la coherència i l'elegància de la creació de Déu.

Al final del poema, el ponent informa que Jesucrist va crear l'Anyell, també anomenat 'Anyell de Déu'. L'Anyell s'utilitza com a metàfora per representar la bondat, la puresa i l'autosacrifici de Crist. El parlant fa l'analogia que el creador de totes les coses també pot ser vist com un nen, el que significa la puresa i la simplicitat de la presència divina.

El poema 'The Lamb' exemplifica la fe de Blake en la bondat i la divinitat que existeixen inherentment a totes les coses. Subratlla la connexió entre tots els éssers vius i el seu creador i honora la bellesa de la innocència. El poema es llegeix amb freqüència amb 'The Tyger', un poema acompanyant que examina els aspectes conflictius de la vida i la complexitat de la creació.

Anàlisi

L'Anyell Resum i anàlisi

Estrofa 1

'L'Anyell' és un poema amb missatge. En aquest poema, el poeta honra al nostre Senyor Jesucrist, que era amable i suau com un anyell i pur i innocent com un cabrit. El nen li pregunta a l'Anyell si sap qui li va donar vida, li va donar la capacitat d'alimentar-se al costat d'un riu i a través del prat i el va beneir amb vida. El cabrit li pregunta si l'Anyell sap qui li va regalar la llana brillant i sedosa que li serveix de roba i qui li va donar la bella veu que omplia de delit la vall.

A la 1a estrofa del poema de William Blake The Lamb, el jove que pretén parlar amb l'Anyell descriu breument el petit animal tal com el veu. L'Anyell ha rebut el do de la vida, la capacitat d'alimentar-se al costat del rierol i pel prat, una llana brillant i sedosa que li serveix de roba i una veu dolça que alegra la vall. Sap l'Anyell qui el va fer? Al llarg dels versos inicials del poema es planteja la mateixa pregunta. El petit li pregunta a l'anyell qui l'ha fet, que també vol saber si ho sap. El nen té curiositat per la persona que va donar la vida a l'Anyell i el va proveir quan residia a l'altra banda del prat, prop del riu. H també demana a l'Anyell que li va donar una còmoda coberta corporal (roba) que és la més suau, llana i brillant d'on la va treure.

Aquí, els lectors reben una representació realista d'un xai. El nen innocent pregunta contínuament a l'Anyell del poema: 'Qui et va fer?' L'Anyell també és qüestionat per l'infant que li va regalar una veu beutant tan encantadora, plena d'un to agradable per les valls veïnes. La innocència del nen, el pas inicial en la recerca de la veritat de Blake, fa que l'estrofa destaqui.

'El nen de la innocència viu de manera intuïtiva, gaudeix de la comunió espontània amb la natura i veu el diví en tot'.

Estrofa 2

A la 2a estrofa del poema, hi ha la identificació de l'Anyell, Crist i el nen. Com que Crist és amable i humil com un anyell, també va per l'Anyell. Crist també era un nen quan va arribar per primera vegada a aquest món com el Fill de Déu. En aquesta poesia, el nen s'adreça a l'Anyell com si fos un nen més capaç d'entendre el que es deia. L'Anyell és amable i suau, molt com el nen, que li fa una gran delit. El poema captura l'essència de la infància, incloent la seva innocència, puresa i gentilesa, així com l'amor que té un nen per les coses petites.

El poema pren un relleu religiós a causa de la representació de Crist com un nen. És poesia pastoral. Una altra representació del plaer i la puresa en Blake és la nota de poesia pastoral. El nen respon les preguntes que li va fer a l'Anyell a la primera estrofa del poema de William Blake The Lamb a les deu línies següents de la 2a estrofa. Segons el nen petit, la persona que va crear l'Anyell i va dutxar els nombrosos regals esmentats al primer vers també es coneix com l'Anyell.

Jesucrist es refereix a si mateix com un anyell. Jesús l'Anyell és suau (de caràcter suau) i mansu (submís), i va prendre forma humana com a nen per a la glòria de la humanitat. Tots dos reben el nom de Jesús, i el narrador (jo) és un nen petit. Per tal de crear la Trinitat del Nen, Anyell i Redemptor (Jesús), l'Anyell reconeix Crist.

Conclusió

En conclusió, el poema de William Blake 'The Lamb' honra la santedat, la innocència i la presència divina que existeix al món natural. L'orador es pregunta qui és el creador de l'Anyell mentre li planteja una sèrie de preguntes alhora que lloa la seva suavitat i mansedumbre. El poema destaca la connexió entre Déu, la humanitat i tots els altres éssers vius alhora que mostra el gran respecte de Blake per la bellesa de la natura. El poema connecta Jesucrist amb l'Anyell explicant que l'Anyell va ser creat per l'Anyell de Déu, posant èmfasi en els atributs divins de tendresa, puresa i amor. El poema és encantador i inspira admiració i respecte per la creació perquè Blake utilitza imatges vives amb llenguatge rítmic. El recordatori emocional de la bondat i la divinitat subjacents a l'univers proporcionat per 'The Lamb' anima els lectors a reflexionar sobre el significat i els misteris més profunds de la vida.