La majoria de les vegades en programació competitiva és necessari assignar a la variable el valor màxim o mínim que pot contenir el tipus de dades, però recordar un nombre tan gran i precís resulta que és un treball difícil. Per tant, C ++ té certes macros per representar aquests números de manera que es puguin assignar directament a la variable sense escriure el nombre sencer.

El El fitxer de capçalera en C ++ defineix macros que representen els límits superiors i inferiors dels tipus de dades enter i Defineix les macros per flotar i dobles límits. Aquestes macros us permeten assignar fàcilment aquests valors extrems a variables sense escriure -les manualment.

Mirem un exemple:

#include    // for int char macros #include  // for float double macros #include  using namespace std; int main() {    // Displaying ranges with the help of macros  cout << 'char ranges from: ' << CHAR_MIN << ' to '  << CHAR_MAX << endl;  cout << 'nnshort int ranges from: ' << SHRT_MIN  << ' to ' << SHRT_MAX << endl;  cout << 'nint ranges from: ' << INT_MIN << ' to '  << INT_MAX << endl;  cout << 'nlong int ranges from: ' << LONG_MIN << ' to '  << LONG_MAX << endl;  cout << 'nfloat ranges from: ' << FLT_MIN << ' to '  << FLT_MAX << endl;  return 0; } 

Producció

prova l'estructura de dades

char ranges from: -128 to 127  
  
nshort int ranges from: -32768 to 32767  
  
int ranges from: -2147483648 to 2147483647  
  
long int ranges from: -9223372036854775808 to 9223372036854775807  
  
float ranges from: 1.17549e-38 to 3.40282e+38

Tipus de dades i les seves macros de gamma

A continuació, s'esmenten una llista d'algunes de les macros del tipus de dades:

Límits de tipus de dades en C ++ modern

L’enfocament macro anterior per als límits superiors i inferiors del tipus de dades és l’antic enfocament del llenguatge C heretat per C ++. Però C ++ també té el seu propi mètode per proporcionar als programadors la mateixa informació.

C ++ ofereix el numeric_limits<> Plantilla de classe com a alternativa moderna a aquestes macros. Aquesta plantilla proporciona un enfocament més orientat a objectes per accedir als límits del tipus de dades. Es defineix dins del fitxer de capçalera.

Mirem un exemple:

#include    #include  using namespace std; int main() {    // Displaying ranges with the help of macros  cout << 'short int ranges from: ' << numeric_limits<short int>::min()  << ' to ' << numeric_limits<short int>::max() << endl;  cout << 'nint ranges from: ' << numeric_limits<int>::min() << ' to '  << numeric_limits<int>::max() << endl;  cout << 'nlong int ranges from: ' << numeric_limits<long>::min() << ' to '  << numeric_limits<long>::max() << endl;  cout << 'nfloat ranges from: ' << numeric_limits<float>::min() << ' to '  << numeric_limits<float>::max() << endl;  return 0; } 

Producció

short int ranges from: -32768 to 32767  
  
int ranges from: -2147483648 to 2147483647  
  
long int ranges from: -9223372036854775808 to 9223372036854775807  
  
float ranges from: 1.17549e-38 to 3.40282e+38

Es recomana utilitzar aquest enfocament per trobar els límits superiors i inferiors del tipus de dades en lloc de macros, ja que és més segur i llegible en comparació amb l’enfocament basat en macro.