La programació requereix entrada i sortida activitats, i el llenguatge C stdin i stdout streams gestionen eficaçment aquests processos. Aquesta referència completa explicarà a fons el propòsit, la sintaxi i l'ús de stdin i stdout. Corrents estàndard en C va trucar stdin i stdout facilitar les operacions d'entrada i sortida. Faciliten la comunicació entre un programa i el seu usuari com a component de la biblioteca estàndard C (stdio.h) . Examinem aquests fluxos amb més detall:

Què és Stdin?

Stdin és significa Entrada estàndard . Està representat per la corrent stdin , que normalment està connectat al teclat. Permet als programes llegir les dades introduïdes per l'usuari mentre s'executen. Memòria de línia és la configuració predeterminada per a stdin , que recull les entrades fins que l'usuari empènyer Tecla d'introducció .

Què és Stdout?

Stdout és representar Sortida estàndard . Està representat per la corrent stdout , que sovint s'adjunta a la consola o al terminal. Fa possible que els programes mostrin informació o resultats de l'usuari. Stdout també té una memòria intermèdia de línia per defecte.

Entendre el sintaxi ús requerit stdin i stdout de manera eficient és essencial:

Entrada de lectura de Stdin:

El funció scanf està acostumat llegir l'entrada de l'usuari via stdin . La següent és la sintaxi:

linux quin comanda

 scanf('format_specifier', &variable); 

En aquest cas, el tipus de dades previst s'indica per especificador_format , i l'adreça de memòria on s'emmagatzemaran les dades d'entrada s'indica amb &variable.

Sortida d'escriptura a Stdout:

El imprimirf funció s'acostuma a sortida de visualització a l'usuari mitjançant stdout . La següent és la sintaxi:

 printf('format_specifier', variable); 

El format de sortida el defineix especificador_format , i el valor que es mostrarà s'emmagatzema a la variable.

Per entendre més stdin i stdout , mirem alguns exemples del món real:

cadena dividida en c++

Exemple 1:

Entrada de lectura de Stdin: Suposem que demanem a l'usuari que introdueixi el seu nom, edat i número preferit. Després d'això, l'usuari tornarà a veure aquesta informació a causa de stdout .

 #include int main() { char name[50]; int age; int favoriteNumber; printf('Enter your name: '); scanf('%s', name); printf('Enter your age: '); scanf('%d', &age); printf('Enter your favorite number: '); scanf('%d', &favoriteNumber); printf('Name: %s
', name); printf('Age: %d
', age); printf('Favorite Number: %d
', favoriteNumber); return 0; } 

Sortida:

rebaix ratllat

 Enter your name: John Doe Enter your age: 25 Enter your favorite number: 42 Name: John Doe Age: 25 Favorite Number: 42 

Exemple 2:

Sortida d'escriptura a Stdout: Calculem la suma de dos valors proporcionats per l'usuari i mostrem el resultat a la pantalla amb stdout .

 #include int main() { int num1, num2, sum; printf('Enter the first number: '); scanf('%d', &num1); printf('Enter the second number: '); scanf('%d', &num2); sum = num1 + num2; printf('The sum is: %d
', sum); return 0; } 

Sortida:

 Enter the first number: 10 Enter the second number: 5 The sum is: 15 

Exemple 3:

Aquí teniu una il·lustració completa de com utilitzar-lo stdin i stdout en un programa que calcula la mitjana d'una sèrie de nombres proporcionats per l'usuari:

 #include #define MAX_NUMBERS 10 int main() { int numbers[MAX_NUMBERS]; int count, i; float sum = 0, average; printf('Enter the count of numbers (up to %d): ', MAX_NUMBERS); scanf('%d', &count); if (count MAX_NUMBERS) { printf('Invalid count of numbers. Exiting...
'); return 0; } printf('Enter %d numbers:
&apos;, count); for (i = 0; i <count; i++) { printf('number %d: ', i + 1); scanf('%d', &numbers[i]); sum } average="sum" count; printf('
entered numbers: '); for (i="0;" < printf('%d numbers[i]); printf('
sum: %.2f
', sum); printf('average: average); return 0; pre> <p> <strong>Output:</strong> </p> <pre> Enter the count of numbers (up to 10): 5 Enter 5 numbers: Number 1: 10 Number 2: 15 Number 3: 20 Number 4: 25 Number 5: 30 Entered numbers: 10 15 20 25 30 Sum: 100.00 Average: 20.00 </pre> <p> <strong>Explanation:</strong> </p> <p>The following code demonstrates a program that determines the average of a set of numbers that the user provides. The user is first asked to specify the number of numbers they intend to input. After that, the program prompts the user to enter the required number of numbers if the count is accurate. The entered numbers are concurrently added together and stored in an array. After that, the average is determined by dividing the sum by the count in the program. Finally, the user is shown the entered numbers, sum, and average.</p> <h2>Conclusion:</h2> <p>In conclusion, any programmer intending to create effective and interactive apps must know the use of <strong> <em>stdin</em> </strong> and <strong> <em>stdout</em> </strong> in C. Throughout this article, we have learned a lot about these standard streams and how they function in input and output operations.</p> <p>We can quickly collect user input during runtime by using <strong> <em>stdin</em> </strong> . The <strong> <em>scanf function</em> </strong> allows us to use <strong> <em>format specifiers</em> </strong> to specify the expected data type and save the input in variables. Due to the ability to ask users for different inputs and process them appropriately, makes it possible for our programs to be interactive.</p> <p>It&apos;s crucial to remember that while working with <strong> <em>user input, input validation</em> </strong> and <strong> <em>error handling</em> </strong> must be carefully considered. Users may submit unexpected data, such as a character in place of a number or data that is longer than expected. We can include error-checking features and validate user input before moving on to other procedures to make sure our programs are resilient.</p> <p>On the other hand, we can show the <strong> <em>user information, outcomes</em> </strong> , and <strong> <em>messages</em> </strong> using <strong> <em>stdout</em> </strong> . A flexible method for formatting and presenting the result in a style that is easy to understand is provided by the <strong> <em>printf function</em> </strong> . Using <strong> <em>format specifiers</em> </strong> , we can regulate the presentation of different data kinds, including <strong> <em>texts, integers,</em> </strong> and <strong> <em>floating-point numbers</em> </strong> . It enables us to tailor the output and give the user useful information.</p> <p>In some circumstances, we could need <strong> <em>input</em> </strong> or <strong> <em>output</em> </strong> immediately without waiting for the newline character. The <strong> <em>getchar</em> </strong> and <strong> <em>putchar</em> </strong> functions can be used to read and write individual characters in these circumstances. We can process characters one at a time with these functions because they give us more precise control over input and output.</p> <p>Using <strong> <em>stdin</em> </strong> and <strong> <em>stdout</em> </strong> goes beyond interactive command-line interfaces, even though console-based applications are frequently associated with them. The conventional input and output can be redirected to read from or write to files, allowing for batch processing and task automation. We can efficiently handle enormous volumes of data and operate on external files by using file <strong> <em>I/O routines</em> </strong> like <strong> <em>fopen, fread, fwrite, and fclose</em> </strong> .</p> <p>Additionally, to produce even more potent outcomes, <strong> <em>stdin</em> </strong> and <strong> <em>stdout</em> </strong> can be used with other C programming features and tools. For instance, we may use the <strong> <em>string.h library&apos;s</em> </strong> string manipulation functions in conjunction with stdin and stdout to process and modify text input. They can also be used in conjunction with <strong> <em>control structures, loops,</em> </strong> and <strong> <em>functions</em> </strong> to build sophisticated algorithms and user-input-based decision-making systems.</p> <hr></count;>

Explicació:

El codi següent mostra un programa que determina la mitjana d'un conjunt de números que proporciona l'usuari. Primer se li demana a l'usuari que especifiqui el nombre de números que pretenen introduir. Després d'això, el programa demana a l'usuari que introdueixi el nombre necessari de números si el recompte és precís. Els números introduïts s'afegeixen simultàniament i s'emmagatzemen en una matriu. Després d'això, la mitjana es determina dividint la suma pel recompte del programa. Finalment, es mostren a l'usuari els nombres introduïts, la suma i la mitjana.

comparació de cadenes java

Conclusió:

En conclusió, qualsevol programador que vulgui crear aplicacions efectives i interactives ha de conèixer-ne l'ús stdin i stdout a C. Al llarg d'aquest article, hem après molt sobre aquests fluxos estàndard i com funcionen en les operacions d'entrada i sortida.

Podem recollir ràpidament les entrades de l'usuari durant el temps d'execució mitjançant l'ús stdin . El funció scanf ens permet utilitzar especificadors de format per especificar el tipus de dades esperat i desar l'entrada en variables. A causa de la possibilitat de demanar als usuaris diferents entrades i processar-les adequadament, fa possible que els nostres programes siguin interactius.

És fonamental recordar-ho mentre es treballa amb entrada de l'usuari, validació d'entrada i maneig d'errors s'ha de considerar acuradament. Els usuaris poden enviar dades inesperades, com ara un caràcter en lloc d'un número o dades més llargues del que s'esperava. Podem incloure funcions de verificació d'errors i validar l'entrada de l'usuari abans de passar a altres procediments per assegurar-nos que els nostres programes són resistents.

D'altra banda, podem mostrar el informació de l'usuari, resultats , i missatges utilitzant stdout . Un mètode flexible per donar format i presentar el resultat en un estil fàcil d'entendre el proporciona funció printf . Utilitzant especificadors de format , podem regular la presentació de diferents tipus de dades, inclòs textos, nombres enters, i nombres de coma flotant . Ens permet adaptar la sortida i oferir a l'usuari informació útil.

En algunes circumstàncies, podríem necessitar entrada o sortida immediatament sense esperar el caràcter de nova línia. El getchar i putchar Les funcions es poden utilitzar per llegir i escriure caràcters individuals en aquestes circumstàncies. Podem processar els caràcters d'un en un amb aquestes funcions perquè ens donen un control més precís sobre l'entrada i la sortida.

Utilitzant stdin i stdout va més enllà de les interfícies interactives de línia d'ordres, tot i que sovint s'hi associen aplicacions basades en consola. L'entrada i sortida convencionals es poden redirigir per llegir o escriure en fitxers, permetent el processament per lots i l'automatització de tasques. Podem gestionar de manera eficient grans volums de dades i operar amb fitxers externs mitjançant l'ús de fitxers Rutines d'E/S M'agrada fopen, fread, fwrite i fclose .

nom d'usuari

A més, per produir resultats encara més potents, stdin i stdout es pot utilitzar amb altres funcions i eines de programació C. Per exemple, podem utilitzar el string.h biblioteques La manipulació de cadenes funciona juntament amb stdin i stdout per processar i modificar l'entrada de text. També es poden utilitzar conjuntament amb estructures de control, bucles, i funcions per construir algorismes sofisticats i sistemes de presa de decisions basats en l'entrada de l'usuari.