logo

Taula periòdica dels elements

El Taula periòdica d'elements és una disposició sistemàtica de 118 elements químics coneguts. Aquests elements químics estan organitzats per ordre creixent de nombre atòmic. Les files horitzontals d'esquerra a dreta s'anomenen períodes, mentre que les columnes verticals de dalt a baix s'anomenen grups en una taula periòdica.

Taula periòdica dels elements



Taula de contingut

Què és la taula periòdica?

Una taula periòdica és una representació tabular en què tots els elements químics coneguts estan disposats en files horitzontals anomenades períodes i columnes verticals anomenades grups en funció de la seva nombre atòmic i estructura atòmica respectivament.

És una disposició de tots els elements coneguts i, per tant, proporciona informació sobre els elements com la seva massa, el nombre d'electrons, la configuració electrònica i les seves propietats químiques úniques.



Llista d'elements de la taula periòdica

Aquí teniu la taula que representa 118 elements de la taula periòdica. Els elements enumerats s'organitzen segons l'ordre creixent del nombre atòmic i el seu respectiu pes atòmic, símbol, densitat i electronegativitat.

Elements de la taula periòdica amb massa atòmica

Nombre atòmic Nom de l'element químic Símbol Massa atòmica (amu) Densitat (g/cm 3 ) Electronegativitat
1 Hidrogen H 1.0079 0.00008988 2.2
2 Heli Ell 4.0026 0.0001785
3 Liti Això 6.941 0.534 0.98
4 Beril·li Ser 9.0122 1.85 1.57
5 Bor B 10.811 2.34 2.04
6 Carboni C 12.0107 2.267 2.55
7 Nitrogen N 14.0067 0.0012506 3.04
8 Oxigen O 15.9994 0.001429 3.44
9 Fluor F 18.9984 0.001696 3.98
10 Neó 20.1797 0.0009002
11 Sodi Ja 22.9897 0.968 0.93
12 Magnesi Mg 24.305 1.738 1.31
13 Alumini Al 26.9815 2.7 1.61
14 Silici Si 28.0855 2.329 1.9
15 Fòsfor P 30.9738 1.823 2.19
16 Sofre S 32.065 2.07 2.58
17 Clor Cl 35.453 0.0032 3.16
18 Argó Amb 39.948 0.001784
19 potassi K 39.0983 0.89 0.82
20 Calci Això 40.078 1.55 1
21 Escandi Sc 44.9559 2.985 1.36
22 Titani De 47.867 4.506 1.54
23 Vanadi EN 50.9415 6.11 1.63
24 Crom Cr 51.9961 7.15 1.66
25 Manganès Mn 54.938 7.21 1.55
26 Ferro Fe 55.845 7.874 1.83
27 Cobalt Co 58.9332 8.9 1.88
28 Níquel En 58.6934 8.908 1.91
29 coure Amb 63.546 1.9 60
30 Zinc Zn 65.39 1.65 70
31 Gal·li Aquí 69.723 1.81 19
32 Germani Ge 72.64 2.01 1.5
33 Arsènic Com 74.9216 2.18 1.8
34 Seleni Es 78,96 2.55 0.05
35 Brom Br 79.904 2.96 2.4
36 Krypton NOK 83.798 3 1×10−4
37 Rubidi Rb 85.4678 0.82 90
38 Estronci Sr 87.62 0.95 370
39 Ittri I 88.906 1.22 33
40 Zirconi Zr 91.224 1.33 165
41 Niobi Nb 92.906 1.6 20
42 Molibdè Mo 95.94 2.16 1.2
43 Tecneci Tc 98 1.9 ~ 3×10−9
44 Ruteni Ru 101.07 2.2 0.001
45 Rodi Rh 102.91 2.28 0.001
46 Paladi Pd 106.42 2.2 0.015
47 Plata A les 107.87 1.93 0.075
48 Cadmi Cd 112.411 1.69 0.159
49 Indi En 114.82 1.78 0.25
50 Creure Sn 118.71 1.96 2.3
51 Antimoni Sb 121.76 2.05 0.2
52 Tel·luri El 127.6 2.1 0.001
53 Iode jo 126.9045 2.66 0.45
54 Xenon Cotxe 131.293 2.6 3×10−5
55 Cesi Cs 132.91 0.79 3
56 Bari No 137.327 0.89 425
57 Lantà La 138.91 1.1 39
58 Ceri Això 140.12 1.12 66.5
59 Praseodimi Pr 140.9077 1.13 9.2
60 Neodimi Nd 144.24 1.14 41.5
61 Prometi Pm 145 1.13 2×10−19
62 Samari Sm 150.36 1.17 7.05
63 Europi EU 151.964 1.2 2
64 Gadolini Gd 157.25 1.2 6.2
65 Terbi Tb 158.9253 1.2 1.2
66 Disprosi Aquells 162.5 1.22 5.2
67 Holmi A 164.9303 1.23 1.3
68 Erbi És 167.259 1.24 3.5
69 Tuli Tm 168.9342 1.25 0.52
70 Iterbi Yb 173.04 1.1 3.2
71 París Lu 174.967 1.27 0.8
72 Hafni Hf 178.49 1.3 3
73 Tàntal De cara 180.9479 1.5 2
74 Tungstè EN 183.84 2.36 1.3
75 Reni Re 186.207 1.9 7×10−4
76 Osmi Vostè 190.23 2.2 0.002
77 Iridio I 192.22 2.2 0.001
78 Platí Pt 195.08 2.28 0.005
79 Or A les 196.97 2.54 0.004
80 Mercuri Hg 200.59 2 0.085
81 Tal·li Tl 204.3833 1.62 0.85
82 Dirigir Pb 207.2 1.87 (2+)
2.33 (4+)
14
83 Bismut Amb una 208.9804 2.02 0.009
84 Poloni Després 209 2 2×10−10
85 Astatina A les 210 2.2 3×10−20
86 Radó Rn 222 2.2 4×10−13
87 Franci Fr 223 >0.79[6] ~ 1×10−18
88 Ràdio Sol 226 0.9 9×10−7
89 Actini I 227 1.1 5.5×10−10
90 tori Th 232.0381 1.3 9.6
91 Protactini 231.0359 1.5 1.4×10−6
92 Urani EN 238.0289 1.38 2.7
93 Neptú Per exemple 237 1.36 ≤ 3×10−12
94 Plutoni Podria 244 1.28 ≤ 3×10−11
95 Americi Am 243 1.13
96 Curium Cm 247 1.28
97 Berkeli Bk 247 1.3
98 Califòrnia Cf 251 1.3
99 Einsteini És 252 1.3
100 Fermi Fm 257 1.3
101 Mendeleiev Md 258 1.3
102 noble No 259 1.3
103 Lawrencium Lr 262 1.3
104 Rutherfordium Rf 267
105 Dubni Db 268
106 Seaborgi Sg 269
107 Bohrium Bh 270
108 Hassium Hs 269
109 Meitnerium Mt 277
110 Darmstadtium Ds 281
111 Roentgeni Rg 282
112 Copèrnic Cn 285
113 Nihonium Nh 286
114 Flerovium En 290
115 Moscovi Mc 290
116 Livermorium Lv 293
117 Tennessine Ts 294
118 Oganesson I 294

Termes importants a la taula periòdica

Termes

com convertir str a int

Descripció

Nombre atòmic

El nombre de protons que constitueix el nucli d'un element s'anomena nombre atòmic (Z). per exemple. Aleshores, el carboni conté 6 protons, de manera que el seu nombre atòmic només ha de ser 6.

Massa atòmica

Es defineix com la massa mitjana dels àtoms d'un element. Es mesura a partir de l'abundància natural relativa dels isòtops de l'element. Massa atòmica també s'anomena pes atòmic (A). Es mesura en la unitat de massa atòmica (amu).

Període

Les files horitzontals d'esquerra a dreta en una taula periòdica s'anomenen períodes. Hi ha un total de 7 períodes a la taula periòdica. Els elements estan disposats horitzontalment a causa de les seves similituds en propietats, com els mateixos orbitals atòmics, etc.

Grup

Les columnes verticals de dalt a baix en una taula periòdica s'anomenen Grups. Hi ha un total de 18 grups a la taula periòdica. Els elements estan disposats verticalment per les seves similituds en propietats, ja que tenen el mateix nombre d'electrons de valència en ells.

Símbol d'un element

Un símbol és una noció que s'utilitza per representar un element químic mitjançant una lletra o una combinació de dues o tres lletres. per exemple. El símbol químic del carboni és C, mentre que Fe s'utilitza per al ferro i així successivament.

Classificació dels elements en la taula periòdica

Els 118 elements estan disposats en 7 períodes i 18 grups com es mostra a dalt. A més, els elements es divideixen en diferents blocs.

Bloc Elements inclosos Últim subshell d'electrons omplert
bloc s Grup 1 (metalls alcalins) subshell s
Grup 2 (metalls alcalinoterrres)
bloc p Grup 13 (família Bor) p-subshell
Grup 14 (Família Carboni)
Grup 15 (família del nitrogen)
Grup 16 (família de l'oxigen)
Grup 17 (Família Fluor)
bloc d Grups del 3 al 12 (elements de transició) subshell d
bloc f Lantànids (Elements de terres rares) subshell f
Actínids

Taula periòdica de Mendeleiev

Per tal de representar semblances i tendències en el comportament dels elements, Mendeleiev va desenvolupar la taula periòdica, que és una disposició d'elements en un ordre creixent de massa atòmica en forma tabular.

Taula periòdica dels elements de Mendeleiev

Segons la Taula Periòdica de Mendeleiev, els elements es van ordenar segons les seves propietats fonamentals, massa atòmica i característiques químiques. En el moment de l'obra de Mendeleiev només es coneixien 63 elements. A la taula periòdica de Mendeleiev, la fila horitzontal i les columnes verticals s'anomenaven grups i períodes, respectivament.

Tanmateix, la taula periòdica de Mendeleiev falla a causa de molts defectes. Alguns d'ells són que no va poder designar-hi l'hidrogen i els gasos nobles. A més, l'ordre creixent de la massa atòmica dels elements no era regular a tota la taula. Fins i tot, el descobriment d'isòtops viola la llei periòdica de Mendeleiev.

Llegeix més:

  • Taula periòdica moderna
  • Taula periòdica de Mendeleiev
  • Dret periòdic modern
  • Història de la Taula Periòdica
  • Estructura atòmica

Preguntes freqüents sobre la taula periòdica dels elements

Què és la taula periòdica dels elements?

La Taula Periòdica dels Elements és una disposició tabular dels elements químics organitzats pel seu nombre atòmic, configuració electrònica i propietats químiques recurrents. La taula es divideix en files anomenades períodes i columnes anomenades grups o famílies.

Qui va descobrir la taula periòdica dels elements?

La Taula Periòdica dels Elements no va ser descoberta per una sola persona, però el seu desenvolupament s'atribueix a Dmitri Mendeleiev, un químic rus, que va organitzar els elements en funció de les seves propietats el 1869.

Qui va fer la taula periòdica moderna?

El 1913, Henry Moseley va presentar una versió actualitzada de la taula periòdica, comunament anomenada Taula periòdica moderna.

Com està ordenada la taula periòdica?

La taula periòdica s'ordena en ordre creixent del nombre atòmic, amb elements agrupats en funció de propietats químiques similars i organitzats en períodes (files) i grups (columnes).

Què és el nombre atòmic?

El nombre de protons que constitueix el nucli d'un element s'anomena nombre atòmic (Z). per exemple. Aleshores, el carboni conté 6 protons, el seu nombre atòmic només ha de ser 6.

Dos elements diferents poden tenir el mateix nombre atòmic?

El nombre de neutrons en un àtom de dos elements diferents pot ser similar, però el nombre de protons mai serà el mateix. Cada element té un nombre específic de protons, que correspon al nombre d'àtoms.

Com calcular la massa atòmica?

La massa atòmica es pot calcular sumant la massa de protons i neutrons d'un element.

Què és un grup a la taula periòdica?

La columna de la taula periòdica fa referència al grup de la taula periòdica. Els elements d'un mateix grup tenen propietats físiques i químiques semblants.