El Taula periòdica d'elements és una disposició sistemàtica de 118 elements químics coneguts. Aquests elements químics estan organitzats per ordre creixent de nombre atòmic. Les files horitzontals d'esquerra a dreta s'anomenen períodes, mentre que les columnes verticals de dalt a baix s'anomenen grups en una taula periòdica.

Taula de contingut
- Què és la taula periòdica?
- Llista d'elements de la taula periòdica
- Termes importants a la taula periòdica
- Classificació dels elements en la taula periòdica
- Taula periòdica de Mendeleiev
- Preguntes freqüents sobre la taula periòdica dels elements
Què és la taula periòdica?
Una taula periòdica és una representació tabular en què tots els elements químics coneguts estan disposats en files horitzontals anomenades períodes i columnes verticals anomenades grups en funció de la seva nombre atòmic i estructura atòmica respectivament.
És una disposició de tots els elements coneguts i, per tant, proporciona informació sobre els elements com la seva massa, el nombre d'electrons, la configuració electrònica i les seves propietats químiques úniques.
Llista d'elements de la taula periòdica
Aquí teniu la taula que representa 118 elements de la taula periòdica. Els elements enumerats s'organitzen segons l'ordre creixent del nombre atòmic i el seu respectiu pes atòmic, símbol, densitat i electronegativitat.
| Elements de la taula periòdica amb massa atòmica | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nombre atòmic | Nom de l'element químic | Símbol | Massa atòmica (amu) | Densitat (g/cm 3 ) | Electronegativitat |
| 1 | Hidrogen | H | 1.0079 | 0.00008988 | 2.2 |
| 2 | Heli | Ell | 4.0026 | 0.0001785 | – |
| 3 | Liti | Això | 6.941 | 0.534 | 0.98 |
| 4 | Beril·li | Ser | 9.0122 | 1.85 | 1.57 |
| 5 | Bor | B | 10.811 | 2.34 | 2.04 |
| 6 | Carboni | C | 12.0107 | 2.267 | 2.55 |
| 7 | Nitrogen | N | 14.0067 | 0.0012506 | 3.04 |
| 8 | Oxigen | O | 15.9994 | 0.001429 | 3.44 |
| 9 | Fluor | F | 18.9984 | 0.001696 | 3.98 |
| 10 | Neó | Sí | 20.1797 | 0.0009002 | – |
| 11 | Sodi | Ja | 22.9897 | 0.968 | 0.93 |
| 12 | Magnesi | Mg | 24.305 | 1.738 | 1.31 |
| 13 | Alumini | Al | 26.9815 | 2.7 | 1.61 |
| 14 | Silici | Si | 28.0855 | 2.329 | 1.9 |
| 15 | Fòsfor | P | 30.9738 | 1.823 | 2.19 |
| 16 | Sofre | S | 32.065 | 2.07 | 2.58 |
| 17 | Clor | Cl | 35.453 | 0.0032 | 3.16 |
| 18 | Argó | Amb | 39.948 | 0.001784 | – |
| 19 | potassi | K | 39.0983 | 0.89 | 0.82 |
| 20 | Calci | Això | 40.078 | 1.55 | 1 |
| 21 | Escandi | Sc | 44.9559 | 2.985 | 1.36 |
| 22 | Titani | De | 47.867 | 4.506 | 1.54 |
| 23 | Vanadi | EN | 50.9415 | 6.11 | 1.63 |
| 24 | Crom | Cr | 51.9961 | 7.15 | 1.66 |
| 25 | Manganès | Mn | 54.938 | 7.21 | 1.55 |
| 26 | Ferro | Fe | 55.845 | 7.874 | 1.83 |
| 27 | Cobalt | Co | 58.9332 | 8.9 | 1.88 |
| 28 | Níquel | En | 58.6934 | 8.908 | 1.91 |
| 29 | coure | Amb | 63.546 | 1.9 | 60 |
| 30 | Zinc | Zn | 65.39 | 1.65 | 70 |
| 31 | Gal·li | Aquí | 69.723 | 1.81 | 19 |
| 32 | Germani | Ge | 72.64 | 2.01 | 1.5 |
| 33 | Arsènic | Com | 74.9216 | 2.18 | 1.8 |
| 34 | Seleni | Es | 78,96 | 2.55 | 0.05 |
| 35 | Brom | Br | 79.904 | 2.96 | 2.4 |
| 36 | Krypton | NOK | 83.798 | 3 | 1×10−4 |
| 37 | Rubidi | Rb | 85.4678 | 0.82 | 90 |
| 38 | Estronci | Sr | 87.62 | 0.95 | 370 |
| 39 | Ittri | I | 88.906 | 1.22 | 33 |
| 40 | Zirconi | Zr | 91.224 | 1.33 | 165 |
| 41 | Niobi | Nb | 92.906 | 1.6 | 20 |
| 42 | Molibdè | Mo | 95.94 | 2.16 | 1.2 |
| 43 | Tecneci | Tc | 98 | 1.9 | ~ 3×10−9 |
| 44 | Ruteni | Ru | 101.07 | 2.2 | 0.001 |
| 45 | Rodi | Rh | 102.91 | 2.28 | 0.001 |
| 46 | Paladi | Pd | 106.42 | 2.2 | 0.015 |
| 47 | Plata | A les | 107.87 | 1.93 | 0.075 |
| 48 | Cadmi | Cd | 112.411 | 1.69 | 0.159 |
| 49 | Indi | En | 114.82 | 1.78 | 0.25 |
| 50 | Creure | Sn | 118.71 | 1.96 | 2.3 |
| 51 | Antimoni | Sb | 121.76 | 2.05 | 0.2 |
| 52 | Tel·luri | El | 127.6 | 2.1 | 0.001 |
| 53 | Iode | jo | 126.9045 | 2.66 | 0.45 |
| 54 | Xenon | Cotxe | 131.293 | 2.6 | 3×10−5 |
| 55 | Cesi | Cs | 132.91 | 0.79 | 3 |
| 56 | Bari | No | 137.327 | 0.89 | 425 |
| 57 | Lantà | La | 138.91 | 1.1 | 39 |
| 58 | Ceri | Això | 140.12 | 1.12 | 66.5 |
| 59 | Praseodimi | Pr | 140.9077 | 1.13 | 9.2 |
| 60 | Neodimi | Nd | 144.24 | 1.14 | 41.5 |
| 61 | Prometi | Pm | 145 | 1.13 | 2×10−19 |
| 62 | Samari | Sm | 150.36 | 1.17 | 7.05 |
| 63 | Europi | EU | 151.964 | 1.2 | 2 |
| 64 | Gadolini | Gd | 157.25 | 1.2 | 6.2 |
| 65 | Terbi | Tb | 158.9253 | 1.2 | 1.2 |
| 66 | Disprosi | Aquells | 162.5 | 1.22 | 5.2 |
| 67 | Holmi | A | 164.9303 | 1.23 | 1.3 |
| 68 | Erbi | És | 167.259 | 1.24 | 3.5 |
| 69 | Tuli | Tm | 168.9342 | 1.25 | 0.52 |
| 70 | Iterbi | Yb | 173.04 | 1.1 | 3.2 |
| 71 | París | Lu | 174.967 | 1.27 | 0.8 |
| 72 | Hafni | Hf | 178.49 | 1.3 | 3 |
| 73 | Tàntal | De cara | 180.9479 | 1.5 | 2 |
| 74 | Tungstè | EN | 183.84 | 2.36 | 1.3 |
| 75 | Reni | Re | 186.207 | 1.9 | 7×10−4 |
| 76 | Osmi | Vostè | 190.23 | 2.2 | 0.002 |
| 77 | Iridio | I | 192.22 | 2.2 | 0.001 |
| 78 | Platí | Pt | 195.08 | 2.28 | 0.005 |
| 79 | Or | A les | 196.97 | 2.54 | 0.004 |
| 80 | Mercuri | Hg | 200.59 | 2 | 0.085 |
| 81 | Tal·li | Tl | 204.3833 | 1.62 | 0.85 |
| 82 | Dirigir | Pb | 207.2 | 1.87 (2+) 2.33 (4+) | 14 |
| 83 | Bismut | Amb una | 208.9804 | 2.02 | 0.009 |
| 84 | Poloni | Després | 209 | 2 | 2×10−10 |
| 85 | Astatina | A les | 210 | 2.2 | 3×10−20 |
| 86 | Radó | Rn | 222 | 2.2 | 4×10−13 |
| 87 | Franci | Fr | 223 | >0.79[6] | ~ 1×10−18 |
| 88 | Ràdio | Sol | 226 | 0.9 | 9×10−7 |
| 89 | Actini | I | 227 | 1.1 | 5.5×10−10 |
| 90 | tori | Th | 232.0381 | 1.3 | 9.6 |
| 91 | Protactini | Bé | 231.0359 | 1.5 | 1.4×10−6 |
| 92 | Urani | EN | 238.0289 | 1.38 | 2.7 |
| 93 | Neptú | Per exemple | 237 | 1.36 | ≤ 3×10−12 |
| 94 | Plutoni | Podria | 244 | 1.28 | ≤ 3×10−11 |
| 95 | Americi | Am | 243 | 1.13 | – |
| 96 | Curium | Cm | 247 | 1.28 | – |
| 97 | Berkeli | Bk | 247 | 1.3 | – |
| 98 | Califòrnia | Cf | 251 | 1.3 | – |
| 99 | Einsteini | És | 252 | 1.3 | – |
| 100 | Fermi | Fm | 257 | 1.3 | – |
| 101 | Mendeleiev | Md | 258 | 1.3 | – |
| 102 | noble | No | 259 | 1.3 | – |
| 103 | Lawrencium | Lr | 262 | 1.3 | – |
| 104 | Rutherfordium | Rf | 267 | – | – |
| 105 | Dubni | Db | 268 | – | – |
| 106 | Seaborgi | Sg | 269 | – | – |
| 107 | Bohrium | Bh | 270 | – | – |
| 108 | Hassium | Hs | 269 | – | – |
| 109 | Meitnerium | Mt | 277 | – | – |
| 110 | Darmstadtium | Ds | 281 | – | – |
| 111 | Roentgeni | Rg | 282 | – | – |
| 112 | Copèrnic | Cn | 285 | – | – |
| 113 | Nihonium | Nh | 286 | – | – |
| 114 | Flerovium | En | 290 | – | – |
| 115 | Moscovi | Mc | 290 | – | – |
| 116 | Livermorium | Lv | 293 | – | – |
| 117 | Tennessine | Ts | 294 | – | – |
| 118 | Oganesson | I | 294 | – | – |
Termes importants a la taula periòdica
| Termes com convertir str a int | Descripció |
|---|---|
| Nombre atòmic | El nombre de protons que constitueix el nucli d'un element s'anomena nombre atòmic (Z). per exemple. Aleshores, el carboni conté 6 protons, de manera que el seu nombre atòmic només ha de ser 6. |
| Massa atòmica | Es defineix com la massa mitjana dels àtoms d'un element. Es mesura a partir de l'abundància natural relativa dels isòtops de l'element. Massa atòmica també s'anomena pes atòmic (A). Es mesura en la unitat de massa atòmica (amu). |
| Període | Les files horitzontals d'esquerra a dreta en una taula periòdica s'anomenen períodes. Hi ha un total de 7 períodes a la taula periòdica. Els elements estan disposats horitzontalment a causa de les seves similituds en propietats, com els mateixos orbitals atòmics, etc. |
| Grup | Les columnes verticals de dalt a baix en una taula periòdica s'anomenen Grups. Hi ha un total de 18 grups a la taula periòdica. Els elements estan disposats verticalment per les seves similituds en propietats, ja que tenen el mateix nombre d'electrons de valència en ells. |
| Símbol d'un element | Un símbol és una noció que s'utilitza per representar un element químic mitjançant una lletra o una combinació de dues o tres lletres. per exemple. El símbol químic del carboni és C, mentre que Fe s'utilitza per al ferro i així successivament. |
Classificació dels elements en la taula periòdica
Els 118 elements estan disposats en 7 períodes i 18 grups com es mostra a dalt. A més, els elements es divideixen en diferents blocs.
| Bloc | Elements inclosos | Últim subshell d'electrons omplert |
|---|---|---|
| bloc s | Grup 1 (metalls alcalins) | subshell s |
| Grup 2 (metalls alcalinoterrres) | ||
| bloc p | Grup 13 (família Bor) | p-subshell |
| Grup 14 (Família Carboni) | ||
| Grup 15 (família del nitrogen) | ||
| Grup 16 (família de l'oxigen) | ||
| Grup 17 (Família Fluor) | ||
| bloc d | Grups del 3 al 12 (elements de transició) | subshell d |
| bloc f | Lantànids (Elements de terres rares) | subshell f |
| Actínids |
Taula periòdica de Mendeleiev
Per tal de representar semblances i tendències en el comportament dels elements, Mendeleiev va desenvolupar la taula periòdica, que és una disposició d'elements en un ordre creixent de massa atòmica en forma tabular.

Segons la Taula Periòdica de Mendeleiev, els elements es van ordenar segons les seves propietats fonamentals, massa atòmica i característiques químiques. En el moment de l'obra de Mendeleiev només es coneixien 63 elements. A la taula periòdica de Mendeleiev, la fila horitzontal i les columnes verticals s'anomenaven grups i períodes, respectivament.
Tanmateix, la taula periòdica de Mendeleiev falla a causa de molts defectes. Alguns d'ells són que no va poder designar-hi l'hidrogen i els gasos nobles. A més, l'ordre creixent de la massa atòmica dels elements no era regular a tota la taula. Fins i tot, el descobriment d'isòtops viola la llei periòdica de Mendeleiev.
Llegeix més:
- Taula periòdica moderna
- Taula periòdica de Mendeleiev
- Dret periòdic modern
- Història de la Taula Periòdica
- Estructura atòmica
Preguntes freqüents sobre la taula periòdica dels elements
Què és la taula periòdica dels elements?
La Taula Periòdica dels Elements és una disposició tabular dels elements químics organitzats pel seu nombre atòmic, configuració electrònica i propietats químiques recurrents. La taula es divideix en files anomenades períodes i columnes anomenades grups o famílies.
Qui va descobrir la taula periòdica dels elements?
La Taula Periòdica dels Elements no va ser descoberta per una sola persona, però el seu desenvolupament s'atribueix a Dmitri Mendeleiev, un químic rus, que va organitzar els elements en funció de les seves propietats el 1869.
Qui va fer la taula periòdica moderna?
El 1913, Henry Moseley va presentar una versió actualitzada de la taula periòdica, comunament anomenada Taula periòdica moderna.
Com està ordenada la taula periòdica?
La taula periòdica s'ordena en ordre creixent del nombre atòmic, amb elements agrupats en funció de propietats químiques similars i organitzats en períodes (files) i grups (columnes).
Què és el nombre atòmic?
El nombre de protons que constitueix el nucli d'un element s'anomena nombre atòmic (Z). per exemple. Aleshores, el carboni conté 6 protons, el seu nombre atòmic només ha de ser 6.
Dos elements diferents poden tenir el mateix nombre atòmic?
El nombre de neutrons en un àtom de dos elements diferents pot ser similar, però el nombre de protons mai serà el mateix. Cada element té un nombre específic de protons, que correspon al nombre d'àtoms.
Com calcular la massa atòmica?
La massa atòmica es pot calcular sumant la massa de protons i neutrons d'un element.
Què és un grup a la taula periòdica?
La columna de la taula periòdica fa referència al grup de la taula periòdica. Els elements d'un mateix grup tenen propietats físiques i químiques semblants.