La dependència parcial és un concepte fonamental en els sistemes de gestió de bases de dades (DBMS) que s'utilitza per dissenyar i optimitzar estructures de bases de dades. És un tipus de dependència funcional, que és una restricció que descriu la relació entre dos o més atributs en una taula. En aquest article, explorarem la dependència parcial, com s'identifica i com es pot minimitzar en el disseny de bases de dades.

imatges de reducció

Què és la dependència parcial?

La dependència parcial és una situació en què un atribut no clau d'una taula depèn només d'una part de la clau primària. En altres paraules, el valor de l'atribut que no és clau es pot determinar per un subconjunt de la clau primària però no per la clau sencera. La dependència parcial es produeix quan una taula té dades redundants, la qual cosa pot provocar problemes com ara inconsistència de dades, anomalies de dades i un rendiment baix.

Per exemple, considereu una taula anomenada 'Comandes' amb els atributs següents: OrderID, CustomerID, OrderDate, ProductID i Quantity. La clau primària de la taula és OrderID i els atributs que no són clau són CustomerID, OrderDate, ProductID i Quantity. Si el valor de CustomerID depèn només de OrderID i no de la combinació de OrderID i ProductID, aleshores CustomerID té una dependència parcial de la clau primària.

Com s'identifica la dependència parcial?

La dependència parcial es pot identificar analitzant les dependències funcionals entre els atributs d'una taula. Les dependències funcionals descriuen la relació entre dos o més atributs en una taula, on un atribut depèn d'un altre. Si un atribut depèn només d'una part de la clau primària, té una dependència parcial.

Per exemple, a la taula 'Comandes', si la combinació de OrderID i ProductID determina el valor de CustomerID, aleshores CustomerID depèn completament de la clau primària. Tanmateix, si només OrderID decideix el valor de CustomerID, aleshores CustomerID té una dependència parcial de la clau primària.

Una altra manera d'identificar la dependència parcial és buscar dades redundants en una taula. Si hi ha diverses ocurrències de les mateixes dades en una taula, és probable que hi hagi una dependència parcial. Les dades redundants poden provocar inconsistències i anomalies, que poden ser problemàtiques en la gestió de bases de dades.

Com minimitzar la dependència parcial?

La dependència parcial es pot minimitzar en el disseny de bases de dades normalitzant les estructures de la taula. La normalització és un procés d'organització de les dades en una base de dades, on l'objectiu és eliminar la redundància i garantir la coherència de les dades. Hi ha diversos nivells de normalització, i cada nivell té el seu propi conjunt de regles.

El primer nivell de normalització s'anomena primera forma normal (1NF), que requereix que tots els atributs d'una taula hagin de tenir valors atòmics. En altres paraules, cada atribut ha de contenir només un valor. Això ajuda a eliminar les dades redundants i la dependència parcial.

El segon nivell de normalització s'anomena segona forma normal (2NF), que requereix que cada atribut que no sigui clau hagi de dependre totalment de la clau primària. Això vol dir que si un atribut depèn parcialment de la clau primària, s'hauria de moure a una taula separada amb la seva pròpia clau primària. Això ajuda a eliminar la dependència parcial i garanteix que les dades siguin coherents.

El tercer nivell de normalització s'anomena tercera forma normal (3NF), que requereix que cada atribut no clau hagi de ser independent d'altres atributs no clau. Això vol dir que si un atribut depèn d'un altre atribut que no sigui clau, s'hauria de moure a una taula separada. Això ajuda a eliminar les dependències transitives i garanteix que les dades es normalitzin en un alt grau.

int a char java

Hi ha nivells més alts de normalització més enllà de 3NF, com ara la quarta forma normal (4NF) i la cinquena forma normal (5NF), però aquests no s'utilitzen habitualment a la pràctica.

Conclusió

La dependència parcial és un problema comú en el disseny de bases de dades que pot provocar problemes com ara inconsistència de dades, anomalies de dades i un rendiment baix. Es produeix quan un atribut que no és clau depèn només d'una part de la clau primària. La dependència parcial es pot identificar analitzant les dependències funcionals entre els atributs d'una taula, i es pot minimitzar normalitzant les estructures de la taula per eliminar dades redundants i garantir la coherència de les dades. La normalització és un concepte fonamental en els sistemes de gestió de bases de dades que ajuda a optimitzar les estructures de bases de dades i millorar el rendiment de les bases de dades.