logo

funció Numpy array.flatten() | Python

En aquest article, explorarem la sintaxi, la definició i l'ús de la funció NumPy `ndarray.flatten()`. Proporcionarem una explicació completa juntament amb un exemple il·lustratiu per millorar la comprensió.

numpy.ndarray.flatten()> Sintaxi de la funció

numpy.ndarray.flatten()> La funció retorna una còpia de la matriu col·lapsada en una dimensió.



Sintaxi: numpy.order.flatten(order='C')

Paràmetres:

  • comanda: [{'C', 'F', 'A', 'K'}, opcional] 'C' significa aplanar en ordre de fila principal (estil C). 'F' significa aplanar en ordre de columna major (estil Fortran). 'A' significa aplanar en l'ordre principal de la columna si a és Fortran contigu a la memòria, en cas contrari. 'K' significa aplanar a en l'ordre en què apareixen els elements a la memòria. El valor predeterminat és 'C'.

Tornada: [ndarray] Una còpia de la matriu d'entrada, aplanada a una dimensió.



What is numpy.ndarray.flatten()> Funció a Python?

Elnumpy.ndarray.flatten()>funció en Python és un mètode proporcionat per la NumPy biblioteca, que s'utilitza àmpliament per a operacions numèriques i matrius. Aquesta funció està dissenyada específicament per a matrius NumPy (ndarrays) i té el propòsit de retornar una còpia aplanada de la matriu d'entrada. El terme aplanat implica que la matriu resultant és una representació unidimensional de l'original, descobrint totes les dimensions imbricades.

numpy.ndarray.flatten()> Exemples de funcions

Hi ha diversos exemples numpy.ndarray.flatten()> funció, aquí estem discutint alguns exemples d'ús general numpy.ndarray.flatten()> Funció que segueixen.

  • Funció Numpy Flatten
  • numpy.ndarray.flatten() a l'ordre Fortran
  • Concatenar matrius aplanades
  • Inicialitzar una matriu aplanada amb zeros
  • Trobeu el valor màxim a la matriu aplanada

Funció Numpy Flatten

En aquest exemple, el codi utilitza la biblioteca numpy per crear una matriu 2D 'arr'. A continuació, la funció `flatten()` s'aplica a 'arr', convertint-la en una matriu 1D 'gfg', que s'imprimeix. El resultat és una versió aplanada de la matriu 2D original.



Python 3


què es connecta automàticament a java



# importing numpy as geek> import> numpy as geek> arr>=> geek.array([[>5>,>6>], [>7>,>8>]])> gfg>=> arr.flatten()> print>( gfg )>

>

>

Sortida:

[5 6 7 8]>

numpy.ndarray.flatten() a l'ordre Fortran

En aquest exemple, aquest codi utilitza la biblioteca NumPy per crear una matriu de 2×2 'arr'. A continuació, s'aplica la funció `flatten('F')' per aplanar la matriu en l'ordre principal de la columna ('F') i s'imprimeix el resultat.

Python 3




# importing numpy as geek> import> numpy as geek> arr>=> geek.array([[>5>,>6>], [>7>,>8>]])> gfg>=> arr.flatten(>'F'>)> print>( gfg )>

>

>

Sortida:

[5 6 7 8]>

Concatenar matrius aplanades

En aquest exemple, el codi utilitza NumPy per crear dues matrius 2D, 'array1' i 'array2'. A continuació, aplana ambdues matrius i les concatena en una única matriu 1D anomenada `concatenated_array`. Finalment, imprimeix les matrius originals i el resultat concatenat.

Python 3




import> numpy as np> # Create two 2D arrays> array1>=> np.array([[>1>,>2>,>3>], [>4>,>5>,>6>]])> array2>=> np.array([[>7>,>8>,>9>], [>10>,>11>,>12>]])> # Flatten the arrays and concatenate them> concatenated_array>=> np.concatenate((array1.flatten(), array2.flatten()))> print>(>'Array 1:'>)> print>(array1)> print>(>' Array 2:'>)> print>(array2)> print>(>' Concatenated Array:'>)> print>(concatenated_array)>

>

>

Sortida:

  Array 1:  [[1 2 3]  [4 5 6]]   Array 2:  [[ 7 8 9]  [10 11 12]]   Concatenated Array:  [ 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12]>

Inicialitzar una matriu aplanada amb zeros

En aquest exemple, el codi utilitza la biblioteca NumPy per crear una matriu 2D anomenada `array_original`. A continuació, aplana aquesta matriu i crea una nova matriu aplanada anomenada `flattened_zeros` amb la mateixa forma, inicialitzada amb zeros. Finalment, imprimeix tant la matriu 2D original com la matriu aplanada plena de zeros.

Python 3




import> numpy as np> # Create a 2D array> original_array>=> np.array([[>1>,>2>,>3>],> >[>4>,>5>,>6>]])> # Flatten the array and initialize a new flattened array with zeros> flattened_zeros>=> np.zeros_like(original_array.flatten())> print>(>'Original Array:'>)> print>(original_array)> print>(>' Flattened Zeros Array:'>)> print>(flattened_zeros)>

>

cadena a ella
>

Sortida:

  Original Array:  [[1 2 3]  [4 5 6]]   Flattened Zeros Array:  [0 0 0 0 0 0]>

Trobeu el valor màxim a la matriu aplanada

En aquest exemple, el codi utilitza NumPy per crear una matriu 3×3 anomenada `array_original`. A continuació, aplana la matriu, troba el valor màxim a la versió aplanada i imprimeix la matriu original juntament amb el valor màxim.

Python 3




import> numpy as np> # Create a 3x3 array> original_array>=> np.array([[>4>,>12>,>8>],> >[>5>,>9>,>10>],> >[>7>,>6>,>11>]])> # Flatten the array and find the maximum value> max_value>=> original_array.flatten().>max>()> print>(>'Original Array:'>)> print>(original_array)> print>(>' Maximum Value in Flattened Array:'>, max_value)>

>

>

Sortida:

  Original Array:  [[ 4 12 8]  [ 5 9 10]  [ 7 6 11]]   Maximum Value in Flattened Array  : 12>