La comunicació té un paper essencial a les nostres vides. Cal tenir bones habilitats comunicatives per sobresortir en qualsevol camp. A nivell organitzatiu, la comunicació és de màxima importància. Les persones intercanvien les seves idees, opinions, percepcions entre elles mitjançant la comunicació. La comunicació pot ser oral/verbal o escrita. La comunicació oral inclou parlar, parlar entre ells sobre diferents coses, mentre que la comunicació escrita inclou escriure o escriure una carta per comunicar-se amb la persona. El llenguatge de signes també és una part de la comunicació en què les persones utilitzen diversos signes i símbols per conversar amb altres persones. El llenguatge corporal, el contacte visual, les expressions, etc., són aspectes importants de la comunicació. Així doncs, avui parlarem de dos tipus significatius de comunicació, és a dir, la comunicació formal i la comunicació informal. Comencem per comprendre el significat principal del mateix.

Comunicació formal

La comunicació formal es defineix com la comunicació en la qual s'arriba a la informació a través dels canals o vies adequats. També s'anomena comunicació oficial. L'objectiu principal d'aquesta comunicació és conversar adequadament i assegurar-se que la informació ha arribat correctament. Aquesta comunicació es considera un mode de comunicació eficaç ja que estalvia temps gràcies al seu flux sistemàtic de comunicació. Alguns exemples de comunicació formal inclouen informes, descripcions de publicacions, comandaments de treball, informació relacionada amb vendes i inventaris, etc. Hi ha quatre tipus de comunicació formal, és a dir, comunicació ascendent, comunicació descendent, comunicació vertical i comunicació horitzontal. La conversa entre el superior i el subordinat passa sota comunicació formal. Un dels principals desavantatges de la comunicació formal és que les normes i regulacions són molt rígides.

Es dóna més importància a les normes; en lloc de la persona. Es tradueix en poca cordialitat entre les relacions entre el superior i els subordinats.

Comunicació informal

La comunicació informal es defineix com una comunicació que no adopta mètodes formals per comunicar-se. Les persones/subordinats no segueixen les normes rígides de l'organització. La gent conversa lliurement sense cap esclavitud. A nivell organitzatiu, la comunicació informal és el tipus de comunicació espontània en què els subordinats i el superior poden parlar lliurement. No hi ha normes, sistemes o directrius oficials per comunicar-se. Parlar amb el vostre amic o família és un exemple comú de comunicació informal. Un dels principals avantatges de la comunicació informal és que és molt flexible. No hi ha rigidesa ni cap mena de formalitat que dificulti la comunicació. La comunicació Grapevine és un tipus important de comunicació informal. L'inconvenient d'aquest tipus de comunicació és que els rumors o la desinformació es difonen a un ritme ràpid. Vegem ara algunes de les diferències entre la comunicació formal i la informal.

Per tant, aquestes són algunes de les diferències significatives entre la comunicació formal i la informal. Ambdós tipus de comunicació són practicats per diverses organitzacions. L'objectiu principal d'això és assolir els objectius personals i de l'organització. Ara, hi ha diversos tipus de comunicació formal i informal. Així doncs, anem a parlar-ne.

Tipus de comunicació formal

Comunicació vertical:Aquest tipus de comunicació es fa a diferents nivells organitzatius. En això, el missatge es passa dels juniors als membres de l'equip al directiu.Comunicació horitzontal:Aquest tipus de comunicació té lloc entre els companys del mateix departament o diferents.Comunicació diagonal:Aquest tipus de comunicació té lloc entre els subordinats que treballen a diferents nivells. Per exemple, un dissenyador gràfic que es comunica amb el responsable de vendes.Comunicació ascendent:En aquest tipus de comunicació, la informació es transmet de nivell inferior a nivell superior, és a dir, de subordinats a superiors. Aquest tipus de comunicació augmenta la moral dels empleats.Comunicació descendent:En aquest tipus de comunicació, la informació es transfereix del nivell superior al inferior, és a dir, dels superiors als subordinats. La comunicació descendent és una forma eficaç de comunicació.

Tipus de comunicació informal

Cadena única:En aquest tipus de comunicació, la persona A passa informació a la persona B i la persona B la passa a la persona C. Així es mou la cadena única en la comunicació informal.Cadena de xafarderies:En aquest tipus de comunicació, una persona passa informació a diverses persones. Aquesta gent ho transmet a uns quants altres. Així és com funciona la cadena de xafarderies.Cadena de clúster:Una cadena de clúster funciona quan dues o tres persones inicien una tendència que la segueixen altres. Les xarxes socials són l'exemple comú d'una cadena de clúster en què una persona comença la tendència/repte i altres la segueixen.

Per tant, aquests són els tipus significatius de comunicació formal i informal. Per crear un millor entorn i assolir els objectius de l'empresa, calen ambdós tipus de comunicació. La moral dels empleats es reforça i l'organització també compleix el seu objectiu. Tant la comunicació formal com la informal van de la mà. Per tant, per al funcionament fluid i eficient de l'organització, és necessària la comunicació tant formal com informal.