system_clock representa el rellotge de paret en temps real de tot el sistema. Es veu afectat pels ajustos de temps del sistema.
steady_clock representa un rellotge que augmenta monòtonament que no es veu afectat pels canvis en l'hora del sistema.
high_resolution_clock és el rellotge amb el període de tick més curt disponible al sistema.
java convertir char a int
A més
La biblioteca Chrono s'utilitza per tractar la data i l'hora. Aquesta biblioteca va ser dissenyada per tractar el fet que els temporitzadors i els rellotges poden ser diferents en diferents sistemes i així millorar amb el temps en termes de precisió. L'única cosa del crono és que proporciona a concepte de precisió neutre separant la durada i el punt de temps (punt de temps) dels rellotges específics. chrono és el nom d'una capçalera i també d'un subespai de noms: tots els elements d'aquesta capçalera (excepte les especialitzacions common_type) no es defineixen directament sota l'espai de noms std (com la majoria de la biblioteca estàndard), sinó sota el espai de noms std::chrono . Els elements d'aquesta capçalera tracten el temps. Això es fa principalment mitjançant tres conceptes:
Durada
Un objecte de durada expressa un interval de temps mitjançant un recompte com un minut dues hores o deu mil·lisegons. Per exemple, "42 segons" es podria representar per una durada que consta de 42 ticks d'una unitat de temps d'1 segon.
CPP// C++ program to illustrate the utility // function duration::count #include #include int main () { using namespace std::chrono; // std::chrono::milliseconds is an // instantiation of std::chrono::duration:- 1 second milliseconds mil(1000); mil = mil*60; std::cout << "duration (in periods): "; std::cout << mil.count() << " milliseconds.n"; std::cout << "duration (in seconds): "; std::cout << (mil.count() * milliseconds::period::num / milliseconds::period::den); std::cout << " seconds.n"; return 0; }
Sortida:
duration (in periods): 60000 milliseconds. duration (in seconds): 60 seconds.
Rellotge
javac no es reconeix
Un rellotge consta d'un punt de partida (o època) i una taxa de tictac. Per exemple, un rellotge pot tenir una època del 22 de febrer de 1996 i marcar cada segon. C++ defineix tres tipus de rellotge:
Punt de temps
Un objecte time_point expressa un punt en el temps relatiu a l'època d'un rellotge. Internament, l'objecte emmagatzema un objecte d'un tipus de durada i utilitza el tipus Clock com a referència per a la seva època.
CPP// C++ program to illustrate time point // and system clock functions #include #include #include // Function to calculate // Fibonacci series long fibonacci(unsigned n) { if (n < 2) return n; return fibonacci(n-1) + fibonacci(n-2); } int main() { // Using time point and system_clock std::chrono::time_point<std::chrono::system_clock> start end; start = std::chrono::system_clock::now(); std::cout << "f(42) = " << fibonacci(42) << 'n'; end = std::chrono::system_clock::now(); std::chrono::duration<double> elapsed_seconds = end - start; std::time_t end_time = std::chrono::system_clock::to_time_t(end); std::cout << "finished computation at " << std::ctime(&end_time) << "elapsed time: " << elapsed_seconds.count() << "sn"; }
Sortida:
f(42) = 267914296 finished computation at Wed Jan 4 05:13:48 2017 elapsed time: 2.14538s
És important tenir en compte que la precisió i exactitud dels rellotges i les durades proporcionades per
algorisme d'ordenació d'inserció
Crea un qüestionari